divendres, 30 d’octubre del 2009

Vida i miseries d'una mosca


Durant una de les meves habituals desconnexions de la feina, mirant per la finestra que tinc davant meu, he observat que una senyora mosca ha envaït la barana del meu balcó. M'he quedat perplex mirant-la. Es mou amunt i avall caminant per la barana com si d'un soldat ras es tractés.

Es tracta d'una mosca grotesca, negra i lletja. Grossa i fastigosa, repulsiva. El seu comportament és, si més no, curiós: vigila el seu territori fent vols curts i de sondeig, i entre vol i vol, s'atura a recuperar energies torrant-se al sol. De la forma com domina la zona, d'aproximadament 1 metre de longitud, arribo a la conclusió de que no és una aparició casual, sinó que fa molt de temps que domina a plaer aquest territori.

Finalment, l'ombra ha cobert completament la balconada; la mosca s'ha quedat paral·litzada durant un breu temps i ara sí, com si d'un coet es tractés, ha desaparegut de la meva visió.

Tornarà un altre dia? Demà ho sabré; ara per ara, crec que és millor tornar a la feina i oblidar-me d'aquestes ximpleries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada