"Hola, em dic Laia i sóc nimfòmana..."

"buff, a mi m'entra una noia dient-me això i me la follo a la cantonada!". Això és el que jo pensava fins el passat dissabte...

M'havien convidat a una festa a casa d'un amic meu. El pla o el que ell m'havia venut durant tota la setmana era una nit esbojarrada amb multitud d'amigues de sa xicota i algun pavo més. Fins aquí tot anava rodat, a més sabent que la seva xicota estudia ADE i que és una morenassa impressionant de metre vuitanta les seves amigues, com a mínim, havien ser aspirants a models.

Ja vaig començar a ensumar que alguna cosa no acabava de rutllar quan vaig entrar al pis i estava farcit de noies de les que els agrada la xocolata i els pastissos. "És aviat...", pensava jo, "ara vindran els pivonazos, això només són els entrants..." pobre ingenu de mi!

Doncs sí que eren els entrants. Perquè a continuació van aparèixer els pesos pesats. Merda! En quina festa m'havia ficat jo? No podia creure què es tractés de la mateixa meravellosa orgia que m'havien descrit. Vaig donar una volta per refer-me de tot el que m'estava venint a sobre... En el fons pensava: "tampoc estan tan malament, tenen algun quilet de més, però me les follava". Alhora de la veritat em follava pràcticament qualsevol dona que se'm passés per davant en un marge d'edat de 18 a 45 anys. En aquest sentit no sóc massa exclusiu.

La nit es va començar a complicar quan després de fer un tanteig a vàries de les participants, les meves preferides tenien el xicot que els esperava escalfant el llit a casa per a que el trobessin ben calentet.

Ben entrada la matinada, va ser quan, de cop i volta, se'm va presentar la Laia: "Hola, em dic Laia i sóc nimfòmana...", en aquell moment hagués agafat a qualsevol altra noia de la festa i l'hagués estampat contra la paret fent-li una penetració que ni Rocco Siffredi s'atreviria a repetir. Però no era el cas, l'engendre que es trobava davant meu era més semblant a un Ewok que a una noia. Només l'olor que desprenia ja t'informava que estaves entrant en zona perillosa. Baixeta, peluda, ben grassa (obesa diria!), amb mig cap rapat...

Vaig buscar mil i una excuses per marxar però la noia sabia el que es feia, era una professional. Crec que vaig durar dos cubates més. El meu entrecuix va anular tota la meva capacitat de decisió mental. Sí, la vaig encastar contra la paret en un acte sense precedents. Merda! Ja estava fet... "Bé, ara ja... tanca els ulls, no la toquis massa i pensa que és la Scarlett Johansson!".